HOSPITAL D’OLOT I COMARCAL DE LA GARROTXA. OLOT, GIRONA

PREMI

Promotor: Infraestructures.cat, Generalitat de Catalunya

Constructor: Sacyr SAU & TAU Ingeniería y Construcciones Especiales SA
Equip tècnic facultatiu: Ramon Sanabria, Francesc Sandalinas, Arquitectes; Enric Peña, Vidal García, Josep Maria Oller, Virginia Otal, Arquitectes Tècnics

Veredicte: Es tracta d’un projecte d’una complexitat inicial pròpia d’un centre hospitalari. L’edifici s’adapta perfectament a la topografia del terreny, fent només visible una sola planta del mateix, cosa que minimitza l’impacte en l’entorn.

El seu disseny, un ús auster de materials i la paleta cromàtica transmeten una atmosfera serena i relaxada d’acord amb el seu ús i la seva ubicació, la qual cosa incrementa els aspectes de sostenibilitat i innovació, aplicats tant en la fase d’execució com en l’ús posterior de l’edifici.

L’hospital comarcal d’Olot ha aconseguit compatibilitzar l’arquitectura d’un gran equipament amb el paisatge únic i sensible de la Garrotxa. Des de l’accés, preservant el bosc existent, s’ha aconseguit una entrada propera, alhora que situa l’edifici a l’escala del seu entorn.

Descripció: El solar se situa a la Vall del Riudaura, amb un pendent accentuat en sentit sud-nord, en un entorn forestal immillorable, amb magnífiques vistes, als afores de la població d’Olot.La superfície construïda és de 27.873,84 m2.

La proposta es planteja com un edifici horitzontal i esglaonat adaptant-se a la topografia natural del terreny, aconseguint que totes les plantes estiguin en contacte amb el sòl, minimitzant així la seva volumetria en el lloc i establint accessos des del carrer en cada una de les plantes.

L’edifici s’articula a partir de barres longitudinals en sentit est-oest i ‘fingers’ perpendiculars a aquest en sentit nord-sud, creant grans patis enjardinats adaptats a la topografia.

Aquesta fragmentació volumètrica permet aprofitar les magnífiques vistes, a més d’aproximar l’edifici a l’escala humana.La proposta fomenta la transparència i permet l’entrada de llum a partir dels patis i lluernes en totes les estances i passadissos.

Les façanes cegues estan formades per façanes ventilades d’alumini extrusionat en alt i baix relleu segons la seva incidència solar, i murs de formigó vist. Façanes vidriades que emmarquen el paisatge i determinen la seva imatge exterior des dels àmbits més públics.

Els aspectes d’innovació i sostenibilitat són: l’encofrat utilitza taules d’encofrat mòbils per garantir rapidesa i qualitat en l’execució; l’excavació de la pedra basàltica s’aprofita en la pròpia obra, matxucant la pedra i reutilitzant-la com a grava per a les soleres; l’estructura és a base de forjats formats per lloses massisses de formigó armat i pretesat, atesa la necessitat de grans llums per la tipologia d’edifici hospitalari; per les grans dimensions de l’edifici en horitzontal s’ha plantejat un sistema de recollida d’aigües pluvials sense pendents (sistema full-flow); millora dels aïllaments necessaris mitjançant façana ventilada d’extrusió d’alumini i vidres de baixa emissivitat; captació solar fotovoltaica; aprofitament de calor del procés de recuperació de fred; recuperació de l’energia de l’aire de ventilació; acumulació en primari i pasteurització en continu de l’aigua calenta sanitària.

 

 

EDIFICI D’HABITATGES PER A REALLOTJAMENTS AL CASC ANTIC. PAMPLONA, NAVARRA

MENCIÓ

Promotor: Pamplona Centro Histórico SA
Constructor: Antonio Erro y Eugui SA
Equip tècnic facultatiu: Carlos Pereda Iglesias, Óscar Pérez Arquitectes; Atec Aparelladors

Veredicte: Aquest edifici de nova construcció segueix les pautes del casc antic, amb una intervenció que pretén conformar un espai global amb les edificacions existents, essent respectuós amb el disseny i els materials utilitzats.

El disseny de les façanes, el color i la seva textura conviuen amb austeritat amb tot l’entorn.

L’ús de materials de proximitat, tradicionals i les solucions arquitectòniques en el seu disseny fan d’aquesta construcció un edifici sostenible.

El Jurat ha valorat una intervenció acurada i precisa que reflexiona sobre la relació entre la tradició i la contemporaneïtat. Un clar exemple on es mostra com aquestes dues realitats no estan renyides.

Descripció: L’edifici se situa al límit nord del casc històric a la vora del recinte emmurallat de la ciutat en una parcel·la de 142,48 m2.

El programa es basava en uns habitatges destinats a reallotjaments, del qual se’n desconeixien els detalls en el moment del concurs, només se sabia que es tractaria de sis habitatges, per a sis reallotjaments de sis famílies i per tant amb sis programes diferents, a més d’uns locals comercials en planta baixa, per potenciar l’activitat comercial de la zona i la recuperació d’una volta medieval situada al soterrani de l’edifici previ.

S’opta per una estratègia organitzativa per solucionar les necessitats dels futurs reallotjaments. Es presenta un nou plantejament d’habitatge vinculant la posició dels dormitoris als carrers laterals, les zones més públiques dels habitatges a la plaça de nova generació i, entre tots dos, se situa la crugia de cambres humides (banys i estenedors). Per últim, les cuines se situen obertes als “estars”, separades amb un vidre, en coherència amb el caràcter més públic d’aquests àmbits.

Els valors d’innovació rauen a entendre la tradició des de la modernitat i allò sostenible: el constructor local, amb gremis de la zona, amb materials tradicionals aplicats a l’entorn entesos en un context d’arquitectura contemporània, la recerca d’assolellament, etc.

 

BIBLIOTECA SANT GERVASI – JOAN MARAGALL. BARCELONA

MENCIÓ

Promotor: Barcelona Infraestructures Municipals (BIMSA), Ajuntament de Barcelona
Constructor: Contratas y Obras Empresa Constructora SA
Equip tècnic facultatiu: David Baena, Manel Peribáñez, Maria Taltavull, Arquitectes; Francesc Medina, Arquitecte Tècnic

Veredicte: Es tracta d’un edifici de volumetria complicada motivada per les exigències de l’entorn, on hi ha un total respecte a la memòria veïnal, respectant la geometria inicial del jardí. La construcció de la Biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall ofereix a la ciutat un equipament de barri i un espai verd respectant i conservant els arbres existents.

Aspectes com els materials utilitzats, la decisió de projectar i construir un edifici semisoterrat o els grans patis de llum d’il·luminació natural milloren la sostenibilitat de l’edifici, amb un important estalvi energètic.

L’obra resol de forma subtil la integració entre arquitectura i paisatge urbà mantenint l’autonomia i l’expressió formal. Una biblioteca que reconfigura alhora un jardí exterior ofert a la ciutat i que genera un món interior de patis i llum.

Descripció: La biblioteca s’insereix sota el jardí de la Vil·la Florida a l’obra dels seus arbres. A l’interior, un paisatge en si mateix, articulat i canviant, on cada ús i cada usuari troben el seu lloc. És un espai personalitzat i irrepetible.

L’edifici es conforma mitjançant els “patis de llum i silenci” i els “patis de llibres i coneixement”. Els primers, envoltats de vidre, il·luminen i ventilen l’interior alhora que aïllen la biblioteca del carrer. Els segons, volums de formigó plens de llibres, formen part de l’estructura portant de la biblioteca.

A l’interior s’ha volgut recrear un paisatge tectònic amb successió de volums rotunds i transparències inesperades. Les sales de lectura són petites, de la mida d’una sala d’estat domèstica. La materialitat interior se soluciona de manera senzilla amb poques textures: sostre, paviment, mobles i parets en general són blancs, mentre que els murs estructurals es revesteixen amb termoargila, un material senzill, de gran noblesa, que proporciona silenci, confort tèrmic i calidesa, i una certa relació amb la terra, apropiada en un edifici excavat.

Per relacionar la biblioteca amb el jardí superior sobresurten dos volums. Un d’ells és un espai de suport de la biblioteca amb accés directe des del vestíbul, sala situada en un lloc privilegiat. L’altre és una entrada de llum zenital a la zona infantil.

El jardí existent s’estén, a través de la coberta de la nova biblioteca, fins al mateix carrer de Sant Gervasi de Cassoles, des d’on es planteja un nou accés als jardins al costat de l’accés al vestíbul principal de la biblioteca.

El fet de ser un edifici semienterrat col·labora en el seu condicionament tèrmic ja que garanteix una temperatura estable, la qual cosa implica menys quantitat d’energia per escalfar o refredar l’interior. Les pèrdues de calor són també mínimes gràcies al gruix de l’aïllament emprat.

El sistema de climatització es basa en inductors actius amb microdifusors. Aquest sistema utilitza aigua freda a alta temperatura, per tant s’eliminen les condensacions i no necessita desguassos. Es tracta d’un sistema similar a les bigues fredes, i per tant l’aire fred es desploma sense produir cap mena de soroll molest per a les persones. El ranurat de les lloselles de termoargila col·labora també positivament en el confort acústic de l’edifici.

El fet de mantenir alguns dels arbres existents en aquesta zona del jardí que mereixien ésser conservats ha estat un dels reptes més importants d’aquest projecte.

 

 

CENTRE DE RECERCA ICTA-ICP. UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA. CERDANYOLA DEL VALLÈS, BARCELONA

MENCIÓ

Promotor: Universitat Autònoma de Barcelona; Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals – ICTA; Institut Català de Paleontologia – ICP
Constructor: Ferrovial Agroman SA
Equip técnic facultatiu: Claudi Aguiló, David Lorente, Josep Ricart, Xavier Ros, Roger Tudó Arquitectes; Albert Domingo, Enginyer Industrial; UTE NDA + RCe; Societad Orgànica, Consultoria Ambiental; Oriol Vidal Enginyeria d’Instal·lacions

Veredicte: L’edifici ha estat projectat i construït d’acord amb un dels seus objectius d’ús: la recerca en matèria de ciències ambientals. Es tracta d’un edifici de qualificació ambiental Leed gold i qualificació energètica A. Com a trets innovadors i de sostenibilitat cal destacar la pell exterior de l’edifici, que regula la captació solar, i la ventilació de forma automàtica, així com l’aprofitament de la calor generada en els laboratoris. Aquests aspectes i altres recursos tècnics de millora de la sostenibilitat aconsegueixen un edifici confortable.

La utilització intel·ligent i eficaç de sistemes pre-industrialitzats aconsegueix espais de treball agradables amb zones intermèdies enjardinades que complementen la relació diària dels investigadors i milloren el confort global de l’edifici.

Descripció: L’edifici és un centre de recerca en ciències ambientals i paleontologia.

Disposa de quatre patis centrals que il·luminen i ventilen de forma natural. Aprofita la calor generada pels laboratoris a l’hivern i la dissipa a l’estiu. L’estructura de formigó d’alta inèrcia tèrmica col·labora passivament en l’intercanvi tèrmic.

Aquesta estructura està embolcallada i protegida per una pell exterior bioclimàtica construïda a partir de sistemes industrialitzats d’hivernacle agrícola que, obrint-se i tancant-se automàticament, regulen la captació solar i la ventilació. El sistema de control s’ha programat per afavorir el comportament passiu de la doble pell, les finestres i els sistemes actius de climatització van coordinats per prioritzar el funcionament passiu i minimitzar l’ús d’energies no renovables.

Qualificació ambiental: Leedgold (73 punts) i qualificació energètica A. Bioclimatisme: doble pell reguladora de condicions climàtiques. Il·luminació natural: quatre patis interiors. Climes i gestió: control zonificat programat per afavorir sistemes passius. Estructura: formigó armat d’alta inèrcia tèrmica i sostres alleugerits de lloses posttesades, ús de reciclats de formigó. Encontre amb el terreny: plaques PI prefabricades, que garanteixen l’aportació d’aire temperat. Materials: reducció i augment de l’eficiència usant noves solucions constructives, reciclat pre-consum i post-consum, fusta amb certificació PEFC. Naturació: espais intermedis enjardinats. Aigües: reducció de demanda d’un 40% i reducció de consum d’aigua potable d’un 90%. Ús d’urinaris secs, inodors de baix cabal, airejadors, xerojardineria i recollida de pluvials de coberta, edifici veí i espai pavimentat.

CASA GG. CAMALLERA. GIRONA

Promotor: Rodrigo González Campuzano i Sarah Gasulla Alonso
Constructor: Estructuras Calonge SL; Aplicacions Eco-energètiques SL; La Feixa Pedra Seca
Equip tècnic facultatiu: Sergi Serra Casals, Marta Adroer Puig, Arquitectes

Veredicte: La casa GG té com a objectiu principal la sostenibilitat entesa des de la fase inicial del projecte, amb una acurada selecció de materials i disseny arquitectònic que permeti la seva continuïtat en tot el procés, fins a l’execució de l’obra. En aquesta edificació conviuen la tecnologia actual, els oficis tradicionals i la definició de recursos tècnics que permetran un gran estalvi energètic en un futur.

La casa GG a Camallera destaca per l’optimització de recursos i materials que, al mateix temps, acaben oferint una gran riquesa i qualitat dels espais habitables.

Descripció: Construcció innovadora, que reinterpreta els oficis tradicionals desapareguts o només tangencials en el món de l’edificació i incorpora la tecnologia actual per aconseguir una obra transparent i sostenible tant pel que fa als aspectes energètics com als organitzatius i de posada en obra reduint costos i terminis.

L’envoltant de pedra de la casa, amb gres de Folgueroles que prendrà un gruix de 60 cm, no es recolza sobre el terreny natural sinó sobre una llosa de formigó armat de 40 cm de cantell. L’envoltant incorpora un altre antic ofici, el de cisteller: tots els elements de protecció s’executen trenant vímet, propi de les espècies de salzes locals, sobre marcs metàl·lics.

Els empedrats dels paviments exteriors de la casa també s’executen com els antics camins de carro, amb pedres més dures per poder ser transitades, en aquest cas amb calcàries de Girona.

El fuster s’incorpora a l’obra amb els avantatges de les fustes tecnològiques termotractades, laminades, etc., que per dins i per fora envolten i asseguren l’estanqueïtat de la casa.

La façana ventilada aïlla exteriorment amb llana de roca. Les ventilacions naturals de la casa es faciliten a partir de ranures practicables de fusta massissa, a manera de porticons, incorporades als conjunts de fusteries.

L’energia de la casa es genera amb una bomba de calor aerotèrmica. L’equip de calefacció és un terra radiant per tota la casa amb temperatura consignada de 35º, de baixa 45º i alta 55º per l’ACS.

La superfície fotovoltaica està integrada a la coberta inclinada orientada a sud, reduïda respecte al projecte inicial per les exigències de la normativa actual.

TR HOUSE. BARCELONA

Promotor: Privat
Constructor: Lluís Pares SL
Equip tècnic facultatiu: Maximilià Torruella i Castel, Patricio Martínez Gonzalez, Arquitectes

Veredicte: El Jurat ha valorat com en tres decisions clares es pot definir un projecte: la relació amb l’edificació veïna, la col·locació idònia d’un pati i l’enginy d’una solució constructiva. Façana, coberta i espais de vida sota l’ombra estan embolcallats per una gelosia que reinterpreta els sistemes tradicionals d’ús de la ceràmica.

Aquest habitatge unifamiliar s’integra visualment al paisatge amb la definició d’una envoltant, façanes i coberta, amb un sistema d’innovació industrial de peces de gelosia ceràmica (Flexbrick).

La definició cromàtica d’aquestes peces ceràmiques, així com el seu volum arquitectònic, aconsegueixen integrar l’edifici a l’entorn vegetal en què es troba.

Descripció: TR House és un habitatge de morfologia compacta, el volum del qual es defineix mitjançant els condicionaments urbanístics del solar. El resultat és un volum de 13,00×13,50 en 3 altures que recolza sobre la parcel·la a una cota inferior a la del carrer, i que busca establir relacions visuals amb la riera a la vegada que s’integra visualment en el paisatge en relació amb les edificacions de major altura que l’envolten.

El volum s’organitza per donar resposta a les necessitats de l’usuari, ubicant totes les estances principals de l’habitatge en un eix, aconseguint alhora la privacitat dels usuaris respecte del carrer i els veïns i la relació visual dels mateixos amb la vegetació de l’entorn. En l’altre eix de l’habitatge busca la seva integració amb l’entorn vegetal, mimetitzant-s’hi.

L’envoltant contínua de gelosia ceràmica de peces vitrificades, muntada sobre un teixit de filferros penjat d’acer inoxidable, busca donar una resposta unitària a les necessitats que l’entorn genera per al volum, integrant-lo en l’entorn vegetal. Es treballa amb quatre colors diferents dins d’una mateixa gamma de verd buscant les diferents tonalitats que la vegetació de l’entorn adopta durant el pas de les estacions, potenciant així la integració en l’entorn vegetal.

Les façanes on s’ubiquen les diferents estances donen resposta a les necessitats, tant visuals com de privacitat, de l’usuari en relació amb l’entorn. Es resol mitjançant una façana de lamel·les cadellades de fusta de castanyer cuperitzat les obertures de la qual es dimensionen i es justifiquen responent plenament a paràmetres funcionals i de confort de l’usuari.

En les obertures es disposa d’un sistema de lamel·les ocultes orientables d’alumini que permeten a l’usuari tenir el control sobre la incidència solar alhora que garanteix el confort interior.

TR House incorpora una innovació industrial capaç d’aportar noves prestacions del material a través d’un estudi intensiu amb la indústria, oferint una resposta efectiva a la necessitat del client d’integració paisatgística i contribuint al benestar de les persones.

 

PUNT D’ INFORMACIÓ PROVISIONAL. PLAÇA DE LES GLÒRIES. BARCELONA

Promotor: Barcelona Infraestructures Municipals (BIMSA), Ajuntament de Barcelona
Constructor: Benito Arnó e Hijos SAU
Equip tècnic facultatiu: Marta Peris Eugenio, José Manuel Toral, Arquitectes; Miguel Ángel Andújar, Enginyer de Camins, Canals i Ports

Veredicte: La urbanització provisional de Les Glòries (Barcelona) és un edifici temporal i reutilitzable. La seva construcció es basa, per una part, en criteris d’innovació pel que fa referència a la seva composició de materials i geometria, que crea una visió exterior transparent i lleugera que es difumina en l’entorn de la plaça de Les Glòries.

Igualment, aconsegueix un gran confort tèrmic i lumínic amb l’ús i disposició dels diferents elements que, juntament amb la seva condició efímera, fan d’ell un edifici sostenible. L’ús creatiu del sistema constructiu de bastida per a una guingueta d’informació provisional permet configurar una seqüència d’espais públics generant tot un món de llum, transparència i ombra. A partir del sistema de bastida, s’utilitza una manera nova per conformar un espai d’informació temporal i interiors canviants.

Descripció: L’edifici temporal forma part de la urbanització provisional de la plaça de Les Glòries de Barcelona. El programa és un espai d’informació, una zona d’exposició sobre les obres de transformació de la plaça i un punt de lloguer de bicicletes. Davant la presència d’edificis veïns de gran escala, es proposa una peça lineal que minimitzi la seva presència mitjançant una envoltant que difumini el seu contorn, perquè no competeixi sinó que es fongui amb l’entorn i que sigui permeable al pas, a la mirada i a l’aire. El caràcter exterioritzat de l’edifici-passatge s’accentua amb la presència d’un pati i un arbre de fulla caduca que canvia amb el pas de les estacions.

La condició efímera de la intervenció determina l’elecció d’un sistema estructural de bastida que actua, a més, com a suport de tres envoltants: una pell impermeable i translúcida de policarbonat, una malla d’ombreig i una malla metàl·lica de protecció, generant entre si un espai intersticial.

Un únic sistema d’il·luminació “reversible” il·lumina tant l’interior com l’exterior, aprofitant la qualitat difusora dels materials.

És desmuntable i reutilitzable, amb un sistema de construcció en sec i amb elements prefabricats i lleugers que optimitzen el pes de l’edifici i redueixen la seva petjada en el territori.

Per al confort tèrmic i qualitat lumínica s’empra una malla d’obra fosca i frunzida com una cortina. S’aconsegueix, a través del color i la geometria plegada, augmentar la protecció solar de manera que l’aire de l’espai intersticial s’escalfa sense que la radiació traspassi la capa de policarbonat. La diferència de temperatura respecte de l’aire interior genera unes conveccions d’aire que, combinades amb l’efecte xemeneia del pati i els tall de la coberta, produeixen corrents d’aire, refrescat per la presència de l’arbre de fulla caduca.

Per generar un sistema flexible que permetés créixer o decréixer i adaptar-se a un altre context, es va optar per un sistema modular que compatibilitzés la llum estructural de 3 m, definida per la bastida, amb el sistema de tancament de planxes de policarbonat i pòrtics d’alumini cada 60 cm, i amb els rotllos de format estàndard tant de la malla de triple torsió de 3 m com la d’ombreig de 5 m que en frunzir-se s’adapta al mòdul sense generar minva de material.

La utilització de materials propis de les obres, com les malles de protecció o els mòduls d’estructura prefrabricada de caseta d’obra, a més de fer referència al context en transformació de Les Glòries, permeten ajustar el pressupost total de l’edifici sense renunciar a certa innovació en la seva disposició.

CENTRE CÍVIC DEL BARRI DEL BARÓ DE VIVER. BARCELONA

Promotor: Ajuntament de Barcelona
Constructor: Serveis Obres i Manteniment SL
Equip tècnic facultatiu: Adrià Calvo L’Orange, Ivan Pérez Barés, Bet Alabern Cortina, Arquitectes; Xavier Saltó Batista, Enginyer Industrial; Eulalia Aran Corbella, Arquitecta Tècnica.

Veredicte: Aquest edifici d’equipaments socials és el primer de la seva tipologia amb certificació Leed platinum d’Espanya, fet que implica la definició prèvia en projecte, uns condicionants en fase d’execució i una finalitat clara d’ús posterior basats en termes sostenibles. A remarcar que aplicant tots aquests criteris de sostenibilitat s’aconsegueix construir un edifici amb un pressupost inferior al d’un equipament estàndard.

El Jurat ha valorat com una solució hàbil unificar la tanca i la façana, ja que resol l’escala, la funció i la materialitat que permet relacionar l’edifici amb l’entorn social en el qual s’integra. S’ha aconseguit un caràcter proper, amable i obert donant-li gruix constructiu a l’envoltant, tot i que s’han emprat sistemes constructius pre-industrialitzats.

Descripció: És el primer equipament social amb certificat LEED Platinum de Nova Construcció d’Espanya.

En un barri aïllat de la resta de la ciutat, el nou equipament dinamitza l’entramat social i potencia la connexió entre l’eix cívic i els espais verds del barri.Dins dels 1.700m2 allotja un espai d’exposicions, diversos tallers, un espai destinat al lleure i la formació de la gent gran i una sala d’actes oberta al barri.

Partint d’una planta quadrada compacte de 40x40m, es realitzen retalls en forma de pati i s’utilitzen lluernes per dotar de llum natural totes les estances. La coberta és verda i la façana es dobla amb una façana vegetada, que servirà de sistema antivandàlic i de seguretat.

Els espais interiors es tracten de manera individualitzada estudiant els requeriments acústics i sensorials de cada estança. Els espais per a la gentgran, amb utilització preferentment diürna, se situen a sud, en contacte directe amb el pati. L’acústica es modula amb la utilitzacióde panells acústics despenjats del sostre de formigó vist. Les aules se situen a oest, arrenglerades al llarg del passadís secundari. La sala d’actes és bàsicament una caixa fosca on els requeriments tècnics són els primordials. Finalment, el gran eix central s’estructura com a espai expositiu ide reunió i trobada per als usuaris.

L’edifici consumeix un 48% menys que un edifici estàndard i autoprodueix bona part de l’energia consumida. Està dissenyat perquè no calgui refrigeració a l’estiu basant el confort climàtic en la inèrcia tèrmica i la ventilació. La pell i la coberta verdes contribueixen a la biodiversitat. El 100% de l’aigua de reg de l’edifici i sanitaris prové d’aigua de pluja. El 93% dels espais tenen llum natural, disminuint la despesa d’enllumenat i millorant la qualitat i confort del seu interior. És un edifici lliure d’agents contaminants com VOC i mercuri, garantint la qualitat de l’ambient. Plenament prefabricat i construït en sec, disminueix l’impacte i les emissions de tot el seu cicle de vida en un 41%.

En la construcció s’utilitzen diferents sistemes preindustrialitzats que permeten optimitzar l’execució. La coberta és enjardinada de baix manteniment amb recollida d’aigua pluvial i reg amb xarxa d’exudants de neoprè, i amb lluernes distribuïdes segons les necessitats del programa. Les instal·lacions es sectoritzen per a l’estalvi energètic i el confort, adaptant els volums d’aire a les necessitats dels ocupants i recuperant l’energia, la qual cosa dóna un aire més net i saludable, amb molt menys consum d’energia.

BIBLIOTECA PÚBLICA DE GIRONA CARLES RAHOLA. GIRONA

Promotor: Ministeri de Cultura d’Espanya
Constructor: COPCISA
Equip tècnic facultatiu: Mario Corea, Lluis Moran, Sebastian Guerrico, Arquitectes.

Veredicte: Es tracta d’un edifici d’equipaments on la gran protagonista és la llum, gràcies a la transparència dels tancaments, utilitzant quasi en la seva totalitat U-Glass blanc. Això permet que l’edifici sigui una prolongació de l’espai exterior, convertint els patis en jardins, i aporta un gran confort en el seu ús de la lectura amb una il·luminació tamitzada. És un edifici construït amb materials reciclables i amb un baix nivell de manteniment amb la conseqüent certificació energètica classe A de la Unió Europea.

La ubicació estratègica de patis, la seqüència i l’organització dels espais, així com el treball de la secció, donen lloc a un joc de visions creuades que configuren un món escenogràfic. La biblioteca, tipològicament exemplar, resol alhora la convivència de rics espais de relació amb espais tranquils i introvertits de lectura.

Descripció: Els aspectes de sostenibilitat formen part integral del concepte del projecte, per la qual cosa la biblioteca va rebre la certificació energètica ‘Classe A’ de la Unió Europea, on es reconeix la maximització de la llum natural, la construcció industrialitzada amb materials reciclables i de baix nivell de manteniment, i la façana bioclimàtica a base d’una pell de doble U-Glass. També es fa constar que l’edifici presenta un aïllament tèrmic màxim, una coberta ventilada i un sistema de parets i patis verds.

L’edifici s’ubica en un ampli solar al centre de la ciutat, limitat pel costat nord per l’avinguda Emili Grahit, de trànsit intens, i rodejat per blocs residencials en altura d’una gran varietat de llenguatges i materials.

Aquestes condicions urbanes, i el fet de ser la biblioteca més gran de la xarxa de biblioteques públiques de Catalunya, van contribuir al desenvolupament d’una estratègia de disseny basada en dues consideracions principals. D’una banda, una geometria abstracta, un volum pur i rotund, un quadre perfecte, que determina el seu caràcter d’edifici públic i cívic, diferenciant-lo del teixit residencial que l’envolta. D’altra banda, l’edifici respon plenament als nous reptes programàtics del que avui en dia significa una biblioteca, un lloc d’interacció social, però alhora reivindica el seu paper tradicional com a biblioteca, com a lloc de lectura, estudi i reflexió, introspectiu i tranquil.

Les diferents àrees funcionals es van distribuir en quatre nivells d’acord als diferents usuaris i activitats de la biblioteca.

L’ingrés es produeix des de la nova plaça pública a una planta baixa oberta i dinàmica que conté la biblioteca infantil i juvenil, un auditori, un espai per a exposicions, la cafeteria i la sala de lectura de diaris i vídeos. A les dues plantes superiors hi ha les sales de lectura. Les àrees administratives i de direcció es localitzen al subsòl amb l’ingrés limitat només al personal.

A l’entrada de la biblioteca, una gran escala oberta connecta els tres nivells públics convertint-se en un element fonamental per a la vinculació contínua i fluida de tots els espais de la mateixa. No només compleix la seva funció circulatòria sinó que alhora es converteix en un lloc des d’on es comprèn tota la complexitat i continuïtat espacial de l’interior, que està organitzat al voltant de tres patis. Mentre que la transparència dels seus tancaments converteix aquests patis en jardins que són l’extensió de l’espai interior, cada un té la seva pròpia identitat.

L’articulació en planta i la secció del pati central el transformen en un gran embut de llum que porta la llum natural al cor de l’edifici. El volum quadrat, envidrat gairebé en la seva totalitat amb U-Glass blanc, està puntualment interromput pel vidre transparent. Això inunda l’interior amb una llum tamisada especialment confortable per a la lectura.

Per últim, cal destacar la presència nocturna que té la biblioteca dins del barri. Les seves façanes vidriades la converteixen en una gran làmpada urbana, adquirint així el seu caràcter simbòlic de làmpada del coneixement, contenidor cultural al servei de tota la societat.